El fandango ( Font: Cultura popular de Menorca)
El fandango és un ball que mereix una atenció especial, ja que és el més conegut i més estès entre els grups de ball menorquins.
Era una dansa espanyola de ritme ternari i de moviment ràpid. El 1732, el Diccionario de autoridades el defineix com un ball alegre i festiu que va portar la gent que havia estat als regnes de les Índies, i agradava per igual a tots els estaments socials. A l’inici del segle XVIII es va popularitzar i es va estendre per tot el sud i el llevant peninsular dins l’ambient teatral-tonadillero. Era un ball de moviments voluptuosos, ritme viu i tonada alegre.
Els menorquins també el van adoptar i el van adaptar a les particularitats del caràcter illenc. El 1752 John Armstrong parla dels balls menorquins, sense determinar quins, que a l’hivern es feien a les cases i a l’estiu a les places, l’home exterioritzant la seva força i activitat i la dona amb moviments lents i mirant sempre enterra. Així mateix, el 1782, amb motiu de l’arribada del comte Cifuentes a Ciutadella com a governador de Menorca, consta que el van rebre amb fandangos a la plaça des Born. I el 1786, segons C.F.H. Lindemann, el fandango era un ball de moviments ben simples tocat amb guitarra i que seguia el compàs amb les castanyoles o les baquetes del tambor. Tenia una sonoritat que expressava una tendresa especial.
Actualment a Ciutadella es conserven divuit passos de ball amb les músiques del fandango de dalt, el fandango per a onze i sa rondella. Les altres poblacions també tenen els seus fandangos; com ara el de Ferreries, el menorquí o sa fandanguera, però tenen un aire més semblant a la moda musical i de ball del segle XIX.
La part instrumental correspon a la tornada, que sempre és el mateix pas, anomenat amb la forma castellana paseo, mentre que la part vocal acompanyada dels instruments correspon a la cobla cantada. Cada cobla és un pas diferent, i té sempre la mateixa melodia, només canvia el text; però no té per què haver-hi cap relació entre els textos de les diferents cobles del fandango.
___________________________________________________________________________
L'amo de Son Carabassa , és un dels Fandangos Menorquins més coneguts i quasi be totes les agrupacions el sonen, això si cada una oferint el seu "segell" personal.
Quart Creixent, Brostada, Caliu i com no l'Estol de Tramuntana sonen habitualment aquesta alegre i divertida peça del folklore illenc. Aquí en teniu una mostra de les diverses interpretacions d'aquesta dança.
L'amo de Son Carabassa ( Estol de Tramuntana) AUDIO
Estol De Tramuntana a la ballada popular de la Fira de Sóller 2010. (VIDEO)
L'amo de Son Carabassa ( Quart Creixent ) AUDIO
L'amo de Son Carabassa ( Caliu) AUDIO ( VIDEO)
__________________________________________________________________
Aquí us deixam la lletra del Fandango i una altre lletra, podriem dir " alternativa" i més de bauxa.
L’amo de Son Carabassa [2 repeticions ]
diu que sap molt de nadar
i un dia el varen trobar [1+1]
ofegat dins una bassa. [1+1]
Marieta quan escuris [2]
no tiris s’aigua as carrer
que banyaràs sa guitarra [1+1]
d’aquell pobre mariner. [1+1]
L’amo de Son Fabiol [2]
dos missatges mantenia:
un de coix i s’altre manxol, [1+1]
s’altre menjant s’adormia. [1+1]
Dalt sa muntanya més alta [2]
hi ha un romaní florit
i a les onze de sa nit [1+1]
hi ha un rossinyol que canta. [1+1]
—————————————————————
Sant Pere era espanyol, [2]
espanyol era Sant Pere
i de tant espanyol que era [1+1]
ell es va espanyar tot sol. [1+1]
I una puta diu a s’altra [2]
a nit no farem doblers
perquè tots es sabaters [1+1]
se la foten un a s’altre. [1+1]
L’amo de Son Anissar [2]
i l’amo de Ses Angoixes
de Sant Miquel a Nadal [1+1]
van fer llaurar dues moixes. [1+1]
Una vella va anar al Toro [2]
i quan va ser allà dalt
va amollar una pixerada [1+1]
i va negar tot Mercadal. [1+1]
Ses al·lotes de Bunyola [2]
quan no tenen res què fer
van a ne’s garrover [1+1]
i sa graten sa viola. [1+1]
______________________________________________
I si tenim sa música , sa història i sa lletra, ara sols ens falten ses partitures i ja podrem posar-nos a ballar aquesta dança de Menorca.
Partitura de l'Orfeó Mayurca
Partitura de NoteFlight
I com no, una partitura de treball de l'Estol de Tramuntana, aquesta vegada recuperada dels nostres arxiu històrics.
diu que sap molt de nedar
i un dia el varen trobar
anegat dins una bassa
Cada vegada que et veig
no se lo que a jo me passa
no se lo que t’he de dir
per donar-te carabassa
Anit quan ta mare bequi
te donaré una besada
jo no vull que pugui dir
que no aprofit sa vetllada
Sa darrera i no en cant més
sa darrera i no en cant d’altra
perdoneu-me cavallers
si he comès alguna falta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada